Imatges aigua domesticada
Fa 13 anys
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitectura. Mostrar tots els missatges
Diferents tipus d'arquitectura als rius i deltes
Anteriorment
hem esmentat independentment com a arquitectura dels rius i deltes els
ponts i els canals, ara esmentarem els elements arquitectònics restants:
SALINES
Definició: Indret el qual es
beneficia de la sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o
fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de
salmorra
saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és
injectada.
 |
| Delta de l'Ebre |
Procediments d’obtenció
de sal:
-
Gemma: Es fon el mineral en forns rotatius a
temperatura de 800ºC i se separen les impureses i es remogut constantment
mentre cristal·litza cristalls grossos.
-
Salmorra: El procediment emprat per a
aconseguir la sal de salmorres obtingudes en injectar aigua dolça al si de
jaciments de sal gemma, i també, en alguns casos, per a obtenir-la d’aigües
salades, consisteix a eliminar les impureses per mètodes químics i a evaporar
posteriorment l’aigua.
-
Aigües Salades: En les zones d’insolació llarga i
intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a
evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat.
Conclusió: Aquest indret sol trobar-se vora el
mar i a Catalunya trobem com a principals les del Delta de l’Ebre.
PISCIFACTORIES
Definició: Establiment o conjunt
d’instal·lacions on es practica la piscicultura, és a dir, la cria i desenvolupament de peixos a fi de comercialitzar-los o d’emprar-los en
repoblaments.
Principals piscifactories de
Catalunya
| Piscifactoria de Bagà |
Conclusió: A Catalunya podem trobar moltes
piscifactories que es troben normalment a la vora de rius i mars, és a dir,
CENTRALS HIDRAULIQUES
Definició: Central elèctrica que transforma
l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua (energia hidràulica) en energia
elèctrica.
Parts de la central hidràulica:
-
- Circuït elèctric:
o
obra
de presa
o
entrada
d’aigua al canal
o
canal
d’alimentació
o
cambra
d’aigua
o
conducció forçada
o
canal
de sortida d’aigua
- - La central elèctrica.
Conclusió: Les centrals hidràuliques són un tipus de central que
necessita una pressa per tal d’utilitzar l’energia del salt d’aigua però es una
energia mitjanament neta i ajuda al medi ambient.
PRESSES I EMBASSAMENTS
 |
| Pantà de Siurana |
A la província
de Tarragona trobem com a pantans o embassaments principals el Pantà de Siurana
i el de Riudecanyes, no obstant no són molt coneguts a escala nacional.
Conclusió: Les presses han permès a moltes ciutats estalviar gran quantitat d’aigua tot i que el cost territorial i constructiu d’una pressa es molt elevat. Però normalment quan es construeix una pressa també s’afegeix més d’una turbina que proporciona electricitat al municipi.
PONTS
Definició:
Anomenem pont a l’obra de fàbrica, estructura metàl·lica,
etc, capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de
comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un
obstacle (riu, barranc, etc) o creuar una altra via de comunicació a nivell
inferior.
Formes de ponts:
Els ponts poden adoptar tres tipus de formes que varien
segons els esforços que han de suportar:
- Ponts de biga:
Son ponts formats per elements horitzontals que es recolzen sobre pilas. Les
bigues o els elements horitzontals, tendeixen a doblegar-se (molt poc).
-Ponts d'arc:
Estan formats per una secció corbada cap a dalt que es recolza sobre uns
suports. Hi ha alguns ponts que el arc suporta la anomenada base, zona per on
es circula.
-Ponts penjants: Estan formats per una base que penja de un gran numero de tirants de metall, i de dos grans cables que estan clavats al final del ponts, intercalats per dos torres.
Els 10 ponts penjants mes llargs del món:
1 – Gran Puente de Akashi Kaikyo – 1998 Kōbe − Awaji (Japón).
2 – Puente Xihoumen – 2008 Zhoushan (China).
3 – Puente del Gran Belt – 1998 Gran Belt (Dinamarca).
4 – Puente Yi Sun-sin – 2010 Ciudad de Yeosu − Gwangyang (Corea del Sur).
5 – Puente Runyang – 2005 Zhenjiang − Yangzhou (China).
6 – Puente Humber – 1981 Barton upon Humber − Hessle (Reino Unido).
7 – Puente Jiangyin – 1999 Jiangyin − Jingjiang (China).
8 – Puente Tsing -M – 1997 Tsing Yi − Ma Wan, Hong Kong (China).
9 – Puente Verrazano Narrows -1964 Brooklyn − Staten Island, Nueva York (Estados Unidos).
10 – Puente Golden Gate – 1937 Francisco − Sausalto, California (Estados Unidos).
1 – Gran Puente de Akashi Kaikyo – 1998 Kōbe − Awaji (Japón).
2 – Puente Xihoumen – 2008 Zhoushan (China).
3 – Puente del Gran Belt – 1998 Gran Belt (Dinamarca).
4 – Puente Yi Sun-sin – 2010 Ciudad de Yeosu − Gwangyang (Corea del Sur).
5 – Puente Runyang – 2005 Zhenjiang − Yangzhou (China).
6 – Puente Humber – 1981 Barton upon Humber − Hessle (Reino Unido).
7 – Puente Jiangyin – 1999 Jiangyin − Jingjiang (China).
8 – Puente Tsing -M – 1997 Tsing Yi − Ma Wan, Hong Kong (China).
9 – Puente Verrazano Narrows -1964 Brooklyn − Staten Island, Nueva York (Estados Unidos).
10 – Puente Golden Gate – 1937 Francisco − Sausalto, California (Estados Unidos).
Valoració
personal: Des de l'edat moderna, aquest fenomen arquitectònic ha tingut
un creixement en disseny i llargada molt important, això es deu a les grans
millores tecnològiques que hi ha hagut en
aquest temps, que han premés a l’humà l’ús de materials mes resistents, i així
donar més estabilitat a l’estructura, no obstant, a l’hora de escollir
material, no hem d’escollir el més barat, ja tenim com a experiència el cas del
pont de Tacoma:
Canals
Definició:
Classificació
de canals:
- Industrials
D’Abastament de poblacions
-
De regatge
-
De drenatge (o de sanejament)
Els industrials i d’abastament de
poblacions porten un cabal constant, mentre que el cabal minva a en els de regatge i augmenta en els de drenatge.
Principals problemes tècnics:
La impermeabilitat: té lloc en els canals construïts a base de desmunts i
terraplens en terrenys permeables, això força una obra en el canal, s’ha de
recobrir interiorment el canal amb una capa d’argila que concedeixi la impermeabilitat
al canal.
L’estabilitat mecànica: pot ser afectada per esllavissades,
filtracions i erosions pel fregadís de l’aigua. Es necessari el revestiment amb
un talús indispensable, el qual només fa una pantalla impermeable, si es
superior, s’ha de revestir amb un mur de contenció de terres.
Els càlculs hidràulics (pèrdues de càrrega,
pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc).
Canal del Delta de l’Ebre:
 |
| Delta de l'Ebre |
El rei Carles III, a la segona meitat
del S XVIII, ordenà la construcció d’un Canal
Marítim amb el propòsit d’unir Amposta
i Sant Carles de la Ràpita.
En un principi,
la funció d’aquest canal no era
agrícola sinó que es pretenia facilitar el transport
fluvial des d’Aragó fins al mar i
evitar el tancament constant de les boques de
l’Ebre per l’aportació de materials.
consegüent construcció d’un gran
nombre de canals i desguassos. Així, juntament
amb els sindicats de rec i les
companyies de dessecament, aquesta companyia va
permetre el sanejament de l’hemidelta
dret i impulsà el cultiu de l’arròs a més de
suposar un increment de la mà d’obra.
Conclusions i opinió personal:
En conclusió, trobem avui dia els canals per coduir els rius al seu extrem final, es a dir, al delta, perquè sinò el riu acabaria destruint el delta i formaria illes sedimentàries separades del delta, i podria acabar formant el retrocès d'un riu. Tant com hem vist, els canals estàn formats des de temps molt àntic. Aquestos canals ens proporcionen una millor conducció del riu i una menor proporció a desbordaments e inundacions.
Font d'informació: Delta de l'Ebre i Enciclopedia.cat
Conclusions i opinió personal:
En conclusió, trobem avui dia els canals per coduir els rius al seu extrem final, es a dir, al delta, perquè sinò el riu acabaria destruint el delta i formaria illes sedimentàries separades del delta, i podria acabar formant el retrocès d'un riu. Tant com hem vist, els canals estàn formats des de temps molt àntic. Aquestos canals ens proporcionen una millor conducció del riu i una menor proporció a desbordaments e inundacions.
Font d'informació: Delta de l'Ebre i Enciclopedia.cat
