Rius i Deltes

En el Misisipi esta considerat com el 3r riu més llarg del món després del Amazones i el Nil. En aquest riu la fauna es característica, s’han instal·lat diferents espècies de mamífers però també hi ha rèptils com al·ligàtors i les tortugues al·ligàtors i amfibis.
-Els castors: són famosos per la seva frenètica activitat. Dediquen el seu talent a modificar el paisatge d'una manera inabastable per a la majoria d'animals. Quan troben llocs propicis, els castors caven els seus caus en les ribes de rius i llacs. Però també transformen hàbitats menys favorables mitjançant la construcció de preses. Roseguen i derroquen arbres amb les seves fortes dents i potents mandíbules.

-Les llúdrigues de riu: Construeix la seva llar en un cau prop de la riba, i pot prosperar en ecosistemes de rius, llacs, pantans o estuaris. Els estatges de les llúdrigues tenen nombrosos túnels, un dels quals sol permetre'ls entrar i sortir del agua.Para nedar, aquestes llúdrigues es propulsen amb les seves poderoses cues i flexionen els seus allargats cossos.

Al·ligàtors: Aquest rèptil és primordialment aquàtic. És capaç de caminar llargues distàncies sobre terra i córrer a considerable velocitat, però, la major part del temps el passa a l'aigua, o molt a prop d'ella quan decideix sortir a prendre banys de sol. Solen mesurar entre 3-4m i pesen entre 300-400Kg. S’alimenten de peixos crustacis, mamífers com els casors, les llúdrigues ...

Tortuga al·ligàtor : Aquesta tortuga es denomina així per la seva ferocitat, ja que es carnívora. Pot arribar al 80cm i als 100Kg. S’alimenta principalment de peixos, petits crustacis i ambfibis.

Tortuga al·ligàtor

Al·ligàtor

Font d'informació: http://www.nationalgeographic.com.es/

-Peix tigre: Un voraç monstre de riu que mesura entre 1.20m i 1,50m pot arribar a pesar 50Kg. Tot i que no es de proporcions extremadament grans no tem als gegants cocodrils que vaguen les mateixes aigües ja que te 32dents afilades com navalles, inclús devora les cries dels grans rèptils.

Actualment l’Amazones es el riu més llarg del món La vida en el riu és espectacular, hi ha una gran varietat de especies. També és el riu més perillós del mon per la gran quantitat d’espècies perilloses: Ferotges jaguars que recorren les ribes de l’Amazones, una gran quantitat de mosquits que transmeten moltes malalties mortals, Anacondes: serps que arriben als 11 metres i poden arribar al 90kg capaces d’ofegar a un home en tan sols 2 minuts y altres serps que el seu verí et mata en només 3 segons, granotes de punta de fletxa que secreten una substància extremadament verinosa, caimans de 4 metres, ratpenats, grups de piranyes capaces de devorar una vaca sencera en 2 minuts, el Candiru: un peix paràsit d’entre només 6-22 cm que s’alimenta de la sang d’altres peixos i que si un humà o mamífer gran s’aventura al riu, s’introdueix per la uretra o per la vagina per tal d’entrar al cos i xuclar la sang tot això juntament amb misteriosos peixos que neden pel fons del amazones que arriben al 4m i pesen 150kg.

Anaconda de l'Amazones

Cocodril de l'Amazones



Granota de punta de fletxa



Piranya



Font d'informació: http://www.blogcurioso.com/los-animales-del-rio-amazonas/

Opinió personal

El riu Amazones es una font de biodiversitat i alhora es el riu més perillos del món amb les espècies més mortíferes. Es el lloc ideal perque els biòlegs experts en animals estudiessin els milers d'espècies que hi abunden en aquesta zona.

La vegetació del delta de l'Ebre, per les seves peculiars característiques, és únic a les terres catalanes, no tant per la raresa de les seves comunitats vegetals sinó pel seu potencial quantitatiu (els darrers catàlegs donen 515 espècies).
Els salobrarso sosars, amb plantes molt adaptades per la sosa concentrada als seus teixits per evitar la dessecació, es troben sobretot als punts de contacte del delta amb el mar, a causa de la salinització produïda per l'acció directa del mar i per la salinitat de la capa freàtica. 
En aquests salobrars apareixen sovint dunes, anomenades toresi muntells, més o menys fixades per la vegetació. En una primera etapa s'hi troba el borró (Ammophila arenaria) i la lletera marina (Euphorbia paralias),després es va diversificant el poblament, amb un primer anell de Sporolobus pungens, per dalt els lliris de mar (Pancratium maritimum) i a les zones més elevades i madures, Ononis natrix, Thymelaea hirsuta, Erianthus ravennae, i, a la zona deltaica septentrional, apareix a la darrera etapa la rara Limoniastrum monopetalum.


Els canyissars es troben en bona part de la superfície deltaica, on hi ha una capa freàtica molt elevada sovint coberta per l'aigua, amb plantes molt característiques: el senill (Phragmites communis) i la canya vana (Phragmites communis isiacus),acompanyats per algunes corretjoles (Convolvulus sepium). Als llocs amb aigua més profunda i estable apareixen les sisques bordes (Claudium mariscus), boves (Typha sp) i sisques (Carex sp).Aquestes dues darreres plantes han estat objecte d'explotació (per fabricar seients de cadires, estores, cistells, etc.) a

Els boscs de ribera, única comunitat forestal deltaica, apareixen a les vores de l'Ebre, on el terreny és més enlairat i la presencia de l'aigua, constant. L'albereda ocupa els llocs més alts i a les zones més baixes apareix el salzerar (Salix alba), però sovintegen els verns, els freixes, els oms, les vimeneres (o vimeteres) i altres arbres de caràcter subespontani, com els pollancres, els eucaliptus, les robínies, els plàtans i espècies d’interès com el lligabosc de riu (Lonicera biflora). A la banda d’influència més marina el bosc es va empobrint i queden els baladres i els tamarits.

Els arrossars comporten també un tipus de vegetació espontània. Als ullals (petits llacs d'aigua dolça) s'hi fan nenúfars com la nimfea blanca (Nymphaea alba), llengües d'oca (Potamogeton sp), les quals creen greus problemes a l'agricultura per tal com envaeixen els canals i fins els mateixos arrossars. De fet, els arrossars es comporten com a petites basses bona part de l'any, i, a més de les plantes esmentades. hi trobem la bova, el llaponet de pato (Lemna sp), la utricularia i altres que han estat considerats els vegetals vinguts de fora més notables com: la presseguera (Ammania coccinea), l’aufàbiga (Bergiaaquatica) i l’aufabigueta (Lindemia dubia).

Agró Blau

Cueta blanca

Oreneta comuna

Xaguer

Pardal moliner

Mosquiter comú

Peixos

Al ser un medi aquàtic, el Delta també te una gran varietat de peixos.
El més comuns són: 

Black bass

Lluç de riu

Perca

Silur

Dojo, peix invasor del Delta de l'Ebre

Amfibis

Pel que fa els amfibis es el seu medi ideal ja que es un medi fangós.
Els amfibis més comuns són:

Tritó

Granota reineta

Gripau comú

Reptils

També es un medi ideal per als reptils.
Els més comuns són:

Serp d'aigua

Tortuga d'estany

Crustacis

Durant un temps va haver una espècie invasora: el musclo cebra.

Musclo cebra

Font d'informació: http://www.cinerea.org/observar-aves/61-aves-delta-ebro.html 

Opinió personal

El Delta de l'Ebre presenta una gran varietat d'espècies i molta biodiversitat.

Riu estacional a principis d'estiu

Els deltes es formen per la sedimentació del material que els rius han anat arrossegant durant el trajecte quan es produeix una brusca disminució de la velocitat del flux. Freqüentment es formen en un espai que pren una forma triangular.

Freqüentment els rius neixen de terres subterrànies (manantials, rierols, torrents, etc). També es poden formar a causa de la descongelació del glaç en el glaciars.

Imatge de: panageos.es

Els petits rierols que provenen de aigües subterrànies i desglaços flueixen muntanya avall i s’uneixen amb altres rierols o torrents formant els rius.

Imatge de: placidosociales.blogspot.com Font d'informació: www.proyectoazul.com