Rius i Deltes

Conclusió: A Catalunya podem trobar moltes piscifactories que es troben normalment a la vora de rius i mars, és a dir,

CENTRALS HIDRAULIQUES

Funcionament d'una central hidràulica

Definició: Central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua (energia hidràulica) en energia elèctrica.

Parts de la central hidràulica:

Conclusió:  Les centrals hidràuliques són un tipus de central que necessita una pressa per tal d’utilitzar l’energia del salt d’aigua però es una energia mitjanament neta i ajuda al medi ambient.

PRESSES I EMBASSAMENTS

Pantà de Siurana

Definició: Definim com a pressa un obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc, per desviar l’aigua o detenir-la per tal de fer-la arribar a un lloc determinat o per tal de regular-ne el cabal, embassar-la, crear un saltant per a aprofitar-ne l’energia, etc i definim embassament com un sector de terreny impermeable i planer, recobert per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses que es sol utilitzar per recollir l’aigua de la pluja i utilitzar-la per un poble.

A la província de Tarragona trobem com a pantans o embassaments principals el Pantà de Siurana i el de Riudecanyes, no obstant no són molt coneguts a escala nacional.

Conclusió: Les presses han permès a moltes ciutats estalviar gran quantitat d’aigua tot i que el cost territorial i constructiu d’una pressa es molt elevat. Però normalment quan es construeix una pressa també s’afegeix  més d’una turbina que proporciona electricitat al municipi.

Títol original: Crocodile

Any: 2000

Durada: 93 min.

País:  ESTATS UNITS

Director: Tobe Hooper

Guió: Jace Anderson, Adam Gierasch,
Michael D. Weiss (Història: Boaz Davidson)

Música: Serge Colbert

Fotografia: Eliot Rockett

Repartiment:

Mark McLachlan ...Brady Turner

Caitlin Martin ...Claire

Chris Solari...Duncan McKay

D.W. Reiser ...Kit

Julie Mintz ...Annabelle

Rhett Wilkins...Foster (as Rhett Jordan)

Greg Wayne ...Hubs

Productora: Nu Image Films / Flat Dog Corporació

Gènere: Thriller. Terror

Argument:

Un grup de nois i noies van a passar uns dies de vacances a un llac a bord d'un vaixell per divertir-se. No obstant això, alguna cosa inesperada alterarà els seus plans. Uns caçadors furtius destrueixen un niu d'ous, sense saber que són les cries d'un monstruós cocodril. La criatura, a la recerca de venjança, emprèn una sèrie de despietats atacs contra tot el que es troba al seu pas, inclosos aquest grup de nois i noies.

Cocodril

Relació amb els rius i valoració: Tant per arribar al llac com a l’hora de fugir d’allí ho fan a través d’un riu, el qual te diferents trams complicats que dificulten el viatge als protagonistes.

Conclusió i Opinió personal: No he vist la pel·lícula però per la época que va ser rodada els gràfics són de molta qualitat i l'argument sembla interessant.

Font d’informació:Filmaffinity, IMDb.

Tràiler:

Fitxa tècnica

Títol original: The Bridges of Madison County

Any: 1995

Durada: 135 min.

País: Estats Units

Director: Clint Eastwood

Guió: Richard LaGravenese (Novel·la: Robert James Waller)

Música: Lennie Niehaus

Fotografia: Jack N. Green

Repartiment

Clint Eastwood ...Robert Kincaid

Meryl Streep ...Francesca Johnson

Annie Corley  ...Carolyn Johnson

Victor Slezak  ...Michael Johnson

Jim Haynie ...Richard Johnson

Sarah Kathryn Schmitt ...Young Carolyn

Christopher Kroon ...Young Michael

Phyllis Lyons ...Betty

Debra Monk  ...Madge

Richard Lage ...Lawyer Peterson

Michelle Benes ...Lucy Redfield

Productora: Warner Bros / Malpaso / Amblin

Gènere: Romanç. Drama. Drama romàntic. Vida rural (Amèrica del Nord). Melodrama

Argument

La plàcida però moguda vida de Francesca Johnson (Meryl Streep), una mestressa de casa que viu en una granja amb la seva família, es veu alterada amb l'arribada de Robert Kincaid (Clint Eastwood), un fotògraf veterà de la revista National Geographic, que visita el comtat de Madison (Iowa) per fotografiar els seus vells ponts. Quan Francesca convida a Robert a sopar, un amor veritable i una passió desconeguda naixerà entre ells.

Valoració de la relació amb el rius: Gran part del seu enamorament i de la historia en general te lloc als diversos ponts de Madison, els quals son molt vells i bells, i estan fets per poder travessar fàcilment el riu Madison.

Premis:

Font d’informació: Filmaffinity i IMDb.

Trailer:

Definició:

Anomenem pont a l’obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc, capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.

Formes de ponts:

Els ponts poden adoptar tres tipus de formes que varien segons els esforços que han de suportar:

- Ponts de biga: Son ponts formats per elements horitzontals que es recolzen sobre pilas. Les bigues o els elements horitzontals, tendeixen a doblegar-se (molt poc).

-Ponts d'arc: Estan formats per una secció corbada cap a dalt que es recolza sobre uns suports. Hi ha alguns ponts que el arc suporta la anomenada base, zona per on es circula.

 

-Ponts penjants: Estan formats per una base que penja de un gran numero de tirants de metall, i de dos grans cables que estan clavats al final del ponts, intercalats per dos torres.

Els 10 ponts penjants mes llargs del món:

1 – Gran Puente de Akashi Kaikyo – 1998  Kōbe − Awaji  (Japón).

2 – Puente Xihoumen – 2008 Zhoushan (China).


3  – Puente del Gran Belt – 1998 Gran Belt (Dinamarca).


4 – Puente Yi Sun-sin – 2010 Ciudad de Yeosu − Gwangyang (Corea del Sur).


5 – Puente Runyang – 2005 Zhenjiang − Yangzhou (China).


6 – Puente Humber – 1981 Barton upon Humber − Hessle (Reino Unido).


7 – Puente Jiangyin – 1999 Jiangyin − Jingjiang (China).


8 – Puente Tsing -M – 1997   Tsing Yi − Ma Wan, Hong Kong   (China).


9 – Puente Verrazano Narrows  -1964  Brooklyn − Staten Island, Nueva York (Estados Unidos).



10 – Puente Golden Gate – 1937 Francisco − Sausalto, California (Estados Unidos).

Fitxa tècnica

Enllaç de la foto: Filmaffinity Portada Fizcarraldo

Títol original: Fitzcarraldo

Any: 1982

Durada: 157 min.

País: Alemanya de l'Oest (RFA)

Director: Werner Herzog

Guió: Werner Herzog

Música: Popol Vuh

Fotografia:Thomas Mauch

Repartiment:

Klaus Kinski...Brian Sweeney Fitzgerald - 'Fitzcarraldo'

Claudia Cardinale ...Molly

José Lewgoy ...Don Aquilino

Miguel Ángel Fuentes ...Cholo

Paul Hittscher ...Capità (Orinoco Paul)

Huerequeque Enrique Bohorquez ...Huerequeque (Cuiner)

Grande Otelo ...Mestre de l’estació

Peter Berling ...Director d’Opera

David Pérez Espinosa ...Cap dels indis Campa

Milton Nascimento ...Blackman a la casa de l’Opera

Ruy Polanah ...Rubber Baron

Salvador Godínez...Vell missioner

Dieter Milz ... Jove missiones

William Rose ...Notari

Productora: Coproducció Alemanya de l'Oest-Perú; Werner Herzog Filmproduktion

Gènere: Aventures. Drama

Argument

Brian Fitzgerald "Fitzcarraldo", un excèntric home de negocis obsessionat amb l'òpera, ha anat perdent el seu prestigi i la seva fortuna en absurdes empreses sense futur. El seu últim projecte consisteix a construir un teatre d'òpera en un poblat peruà a la vora de l'Amazones, per a aconseguir el capital necessari per finançar tan magna empresa es dedica al comerç del cautxú. La seva extravagant pla exigeix ​​treure del riu un gran vaixell fluvial i transportar-lo fins al cim d'una muntanya.

Fitzcarraldo

Valoració de la relació amb el rius: Principalment la historia es desenvolupa en la forma d’aconseguir transportar un vaixell de mida d’un transatlàntic per un riu per tal d’arribar al seu nou teatre d’Opera.

Premis:

Conclusions: No he vist la pel·lícula però per el trailer i la sinopsis sembla una pel·lícula divertida i entretinguda, perquè com pot passar un transatlàntic al llarg d'un riu.

Font d’informació: Filmaffinity i IMDb

Trailer:

Definició:

Canal d'Amsterdam

Definim canal com l’obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada, es a dir, una via navegable construïda, generalment, per excavació del terreny i posteriorment oberta a la navegació gràcies a treballs de dragatge. Els canals d'aigua dolça proceddents d'un riu s'anomenen fluvials, com a la ciutat d'Amsterdam.

Classificació de canals:

Els industrials i d’abastament de poblacions porten un cabal constant, mentre que el cabal minva a en els de regatge i augmenta en els de drenatge.

Principals problemes tècnics:

La impermeabilitat: té lloc en els canals construïts a base de desmunts i terraplens en terrenys permeables, això força una obra en el canal, s’ha de recobrir interiorment el canal amb una capa d’argila que concedeixi la impermeabilitat al canal.

L’estabilitat mecànica: pot ser afectada per esllavissades, filtracions i erosions pel fregadís de l’aigua. Es necessari el revestiment amb un talús indispensable, el qual només fa una pantalla impermeable, si es superior, s’ha de revestir amb un mur de contenció de terres.

Els càlculs hidràulics (pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc).

Canal del Delta de l’Ebre:

El rei Carles III, a la segona meitat del S XVIII, ordenà la construcció d’un Canal

Marítim amb el propòsit d’unir Amposta i Sant Carles de la Ràpita. 

En un principi,

la funció d’aquest canal no era agrícola sinó que es pretenia facilitar el transport

fluvial des d’Aragó fins al mar i evitar el tancament constant de les boques de

l’Ebre per l’aportació de materials.Aquest canal, però, aviat es va prolongar aviat fins a l’illa de Buda amb la

consegüent construcció d’un gran nombre de canals i desguassos. Així, juntament

amb els sindicats de rec i les companyies de dessecament, aquesta companyia va

permetre el sanejament de l’hemidelta dret i impulsà el cultiu de l’arròs a més de

suposar un increment de la mà d’obra.

Conclusions i opinió personal:

En conclusió, trobem avui dia els canals per coduir els rius al seu extrem final, es a dir, al delta, perquè sinò el riu acabaria destruint el delta i formaria illes sedimentàries separades del delta, i podria acabar formant el retrocès d'un riu. Tant com hem vist, els canals estàn formats des de temps molt àntic. Aquestos canals ens proporcionen una millor conducció del riu i una menor proporció a desbordaments e inundacions.


Font d'informació: Delta de l'Ebre i Enciclopedia.cat

Fitxa tècnica:

Títol original: The African Queen

Any: 1951

Duració: 106 min.

País: Estats Units

Director: John Huston

Guió: James Agee (Novela: C.S. Forester)

Música: Allan Gray

Fotografia: Jack Cardiff

Reparto:

Productora: Coproducció USA-GB; United Artists / Romulus / Horizon Production

Gènere: Aventures. Romàntic | I Guerra Mundial. África

Argument:

Al estellar la Primera Guerra Mundial (1914-1918), Charlie Allnut (Bogart) un capità de vaixell con tendència a la beguda i Rose Sayer (Hepburn), una estirada i puritana missionera, fugen de las tropes alemanyes en una ruïnosa embarcació, amb la que deuen remuntar un perillós riu. Són, a primera vista, dos éssers antagònics, incompatibles, però la convivència i, sobre tot, les penalitats que tindran que afrontar junts per sobreviure farà canviar radicalment la seva relació.

Valoració: La relació que té aquesta pel·lícula amb els rius es que tota la història tracta de l’intent de sobreviure en el descens del riu amb el seu vell vaixell.

Premis:

Font d’informació: Filmaffinity i IMDb

Trailer: