Definició:
Definim canal com l’obra destinada a
conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents,
llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació
adequada, es a dir, una via navegable construïda, generalment, per excavació
del terreny i posteriorment oberta a la navegació gràcies a treballs de
dragatge. Els canals d'aigua dolça proceddents d'un riu s'anomenen fluvials, com a la ciutat d'Amsterdam.
Classificació
de canals:
- Industrials
D’Abastament de poblacions
-
De regatge
-
De drenatge (o de sanejament)
Els industrials i d’abastament de
poblacions porten un cabal constant, mentre que el cabal minva a en els de regatge i augmenta en els de drenatge.
Principals problemes tècnics:
La impermeabilitat: té lloc en els canals construïts a base de desmunts i
terraplens en terrenys permeables, això força una obra en el canal, s’ha de
recobrir interiorment el canal amb una capa d’argila que concedeixi la impermeabilitat
al canal.
L’estabilitat mecànica: pot ser afectada per esllavissades,
filtracions i erosions pel fregadís de l’aigua. Es necessari el revestiment amb
un talús indispensable, el qual només fa una pantalla impermeable, si es
superior, s’ha de revestir amb un mur de contenció de terres.
Els càlculs hidràulics (pèrdues de càrrega,
pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc).
Canal del Delta de l’Ebre:
El rei Carles III, a la segona meitat
del S XVIII, ordenà la construcció d’un Canal
Marítim amb el propòsit d’unir Amposta
i Sant Carles de la Ràpita.
En un principi,
la funció d’aquest canal no era
agrícola sinó que es pretenia facilitar el transport
fluvial des d’Aragó fins al mar i
evitar el tancament constant de les boques de
l’Ebre per l’aportació de materials.Aquest canal, però, aviat es va
prolongar aviat fins a l’illa de Buda amb la
consegüent construcció d’un gran
nombre de canals i desguassos. Així, juntament
amb els sindicats de rec i les
companyies de dessecament, aquesta companyia va
permetre el sanejament de l’hemidelta
dret i impulsà el cultiu de l’arròs a més de
suposar un increment de la mà d’obra.
Conclusions i opinió personal:
En conclusió, trobem avui dia els canals per coduir els rius al seu extrem final, es a dir, al delta, perquè sinò el riu acabaria destruint el delta i formaria illes sedimentàries separades del delta, i podria acabar formant el retrocès d'un riu. Tant com hem vist, els canals estàn formats des de temps molt àntic. Aquestos canals ens proporcionen una millor conducció del riu i una menor proporció a desbordaments e inundacions.
Font d'informació: Delta de l'Ebre i
Enciclopedia.cat