.jpg)
Imatges aigua domesticada
Fa 13 anys
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ursula Alvarez. Mostrar tots els missatges
Northen river
 |
| Rio del Norte 1900 |
Thomas Thomson (1827-1917) Pintor reconegut per la seva innovadora i Expressiva forma d'Pintar Paisatges salvatges. Thomson va contribuir a crear ONU Estil de pintura moderna amb una singular Canadenca identitat. Criat a una granja de Ontarto, Thomson va estudiar a una escola de negocis de Seattle abans de tornar a Toronto, en 1905 i treballar com a dibuixant publicitari. Va morir, ofegat al llac Canoe del parc Algonquin, va ser una mort tràgica i misteriosa.
Riu del nord és sense evocador paisatge de tardor de Thomson en el què ha captat la lluminosa bellesa de la Natura salvatge del nord d'Ontario. L'Atmosfera del Quadre és de quietud i Contemplació: s'han caigut la majoria dels fulls dels arbres i els refulgents tons tardor que no trigaran a desapareixer. Thomson no tractava d'oferir Una simple Representació visual de la Naturalesa, sinó de comunicar algoritmes del seu Esperit.
En aquest quadre mostra un plàcid tram fluvial del parc provincial Algonquin, una vasta àrea natural protegida que fascinava al pintor, que va visitar per primera vegada el 1912. Per aquell llavors, la dura bellesa del lloc no atreia a molta gent, però ell va trobar aquell paisatge summament inspirador i, a partir de 1914 va acampar allà cada primavera i cada tardor, treballant com a guarda forestal i fent fluids esbossos a l'oli sobre petits panells de fusta, sovint des de la seva canoa. Immers en la naturalesa observava i pintava els canviants patrons de la llum i el color a través de les estacions. En l'hivern de 1914 -1915 a la cabana de fusta que li servia d'estudi a Toronto, Thomson va pintar Rio del nord una obra evocadora i romàntica que combina la seva sensibilitat instintiva per al paisatge amb un marcat sentit del disseny i la composició.
Els vius colors i en la pinzellada àmplia tenen un gran efecte. Els vermells vibrants es barregen amb tocs de blau i malva, color que es troba també en les coníferes de la línia de l'horitzó. Les fosques siluetes dels arbres nus que s'estenen a la part alta de l'obra formen com un enreixat. A través de les branques es veu el fullatge en viu colorit que es troben més enllà i el malva de la línia de l'horitzó. Hi ha una delicada interacció entre el primer pla i el fons. La intricada traceria de les branques superiors dels arbres i les marcades verticals dels seus troncs emmarquen el cel del fons. La foscor de la fusta contrasta amb la lluminositat del cel, que presenta esquitxades de colors vius, sobretot de blaus i grocs. L'efecte és similar a una vidriera de colors. L'àmplia corba del riu s'estén des del primer pla al pla mitjà del quadre. El reflex dels arbres al aigua en calma perllonga i suavitza les seves verticals i contribueix a crear una sensació de profunda tranquil · litat.
Riu del nord és sense evocador paisatge de tardor de Thomson en el què ha captat la lluminosa bellesa de la Natura salvatge del nord d'Ontario. L'Atmosfera del Quadre és de quietud i Contemplació: s'han caigut la majoria dels fulls dels arbres i els refulgents tons tardor que no trigaran a desapareixer. Thomson no tractava d'oferir Una simple Representació visual de la Naturalesa, sinó de comunicar algoritmes del seu Esperit.
En aquest quadre mostra un plàcid tram fluvial del parc provincial Algonquin, una vasta àrea natural protegida que fascinava al pintor, que va visitar per primera vegada el 1912. Per aquell llavors, la dura bellesa del lloc no atreia a molta gent, però ell va trobar aquell paisatge summament inspirador i, a partir de 1914 va acampar allà cada primavera i cada tardor, treballant com a guarda forestal i fent fluids esbossos a l'oli sobre petits panells de fusta, sovint des de la seva canoa. Immers en la naturalesa observava i pintava els canviants patrons de la llum i el color a través de les estacions. En l'hivern de 1914 -1915 a la cabana de fusta que li servia d'estudi a Toronto, Thomson va pintar Rio del nord una obra evocadora i romàntica que combina la seva sensibilitat instintiva per al paisatge amb un marcat sentit del disseny i la composició.
Els vius colors i en la pinzellada àmplia tenen un gran efecte. Els vermells vibrants es barregen amb tocs de blau i malva, color que es troba també en les coníferes de la línia de l'horitzó. Les fosques siluetes dels arbres nus que s'estenen a la part alta de l'obra formen com un enreixat. A través de les branques es veu el fullatge en viu colorit que es troben més enllà i el malva de la línia de l'horitzó. Hi ha una delicada interacció entre el primer pla i el fons. La intricada traceria de les branques superiors dels arbres i les marcades verticals dels seus troncs emmarquen el cel del fons. La foscor de la fusta contrasta amb la lluminositat del cel, que presenta esquitxades de colors vius, sobretot de blaus i grocs. L'efecte és similar a una vidriera de colors. L'àmplia corba del riu s'estén des del primer pla al pla mitjà del quadre. El reflex dels arbres al aigua en calma perllonga i suavitza les seves verticals i contribueix a crear una sensació de profunda tranquil · litat.
Opinió: El quadre que reflexa un paisatge tranquil del riu fluvial de Algonquin Canada, transmet tranquil·litat amb el vius colors. Una diferencia de tons es pot veure fàcilment al mirar el quadre, les fosques siluetes de la part inferior del quadre contrasten amb el viu colorit de l'horitzó.
L'amplia corba del riu reflexa el blau del cel, crea profunditat i tranquil·litat. També es pot observar un fullatge vermell amb tons grogosos i marrons que representa el principi de la tardor, m'agrada en especial el quadre per el punt de vista que esta pintat, em recorda a la sortida de la foscor per començar a caminar cap a la llum, com si representes el final de una etapa dolenta.
Fon't d'informació:Northen river
El quico el Cèlio, el noi i el unt de Ferreires
La tradició musical dels Països Catalans va estar a punt de desaparèixer però iniciatives com la del Grup de Folk, amb una breu però fructífera carrera a final dels seixanta, van ajudar a revifar-la. Vint anys després es crearia Tradicionàrius, que des d’aleshores treballa per mantenir viva una música que, desafortunadament, encara no ha sortit dels circuits minoritaris.
 |
| Els Quicos el cèlio i el noi de Ferreires |
Aquest singular grup Tortosí ha fet una gran varietat d'espectacles i concerts al llarg de la seva trajectòria musical, de gran èxit pertot arreu gràcies a l'alta comicitat de la interpretació de les seves obres, combinada amb un alt compromís social i d'estima a la terra de l'Ebre.
Font d'informació: Generalitat de catalunya música tradicional., Discografia
El rio Ganges
 |
| El riu Ganges |
 |
| El rio Ganges |
 |
| El riu Ganges |
Significat religiós. Situada als bancs del riu Ganges, la ciutat de Varanasi està considerada per alguns com la més sagrada de l'hinduisme i hi ha qui escampa en les seves aigües les cendres dels éssers estimats morts. El Ganges és esmentat pel Rig Veda, la més primerenca de les escriptures hindús. Apareix en el Nadistuti sukta (Rig Veda 10.75), que llista els rius des de l'est a l'oest. Hi ha una altra referència a la paraula "Ganga" (RV 6.45.31) en el text, però no està clar si es refereix al riu.Alguns hindús creuen a més que la vida està incompleta si no es banyen al Ganges almenys una vegada a la vida. Moltes famílies hindús mantenen una urna d'aigua del Ganges al seu habitatge. Això es fa perquè dóna prestigi mantenir a casa aigua del sagrat Ganges, de manera que si algú mor, pugui beure una mica d'aquesta aigua.
Contaminació i ecologia. El riu Ganges ha estat considerat un dels més bruts del món. Les aigües del riu comencen a patir contaminació des de la font.En seu discórrer per àrees densament poblades, el Ganges pateix la contaminació humana-bacteriològica, fecal-, pel que el consum de les seves aigües presenta un alt risc d'infeccions.
Font d'informació: Riu Ganges
El salto del Rhin en Schaffhausen
 |
| El riu Rhin |
Fecha: 1806
Museo: Museo de Boston
Material: Oleo sobre lienzo.
Comentari:
En 1802 Turner viatja per Suïssa i França, utilitzant els paisatges que va contemplar durant el seu recorregut per fer quadres posteriors. El Salt del Rhin va ser un dels treballs més compromesos que va realitzar després d'aquest periple ja que, quan va ser exposat, la crítica va comentar que "el color semblava haver estat produït per sorra i guix". També se li atribuïen la indefinició dels contorns, l'absència de fidelitat respecte a la naturalesa i l'indegut ús del color. I és que Turner, per aquests anys inicials del segle XIX, està experimentant la utilització de colors blancs en el cel i l'aigua per atorgar major lluminositat als colors clars. Això ho podem apreciar en aquesta excel · lent imatge en què el blanc de l'aigua i del cel fan que l'escena de primer pla sigui més lluminosa. Precisament, aquesta escena està realitzada amb una minuciositat que contrasta amb la indefinició dels plans posteriors en què el mestre britànic aconsegueix crear l'efecte atmosfèric que tant admirava.
Conclusio personal: El quadre transmeteix força en la caiguda del riu, la cascada i utilitza un colors foscos.M'agrada molt. Font d'informacio: Pagina web de la informació
Conclusio personal: El quadre transmeteix força en la caiguda del riu, la cascada i utilitza un colors foscos.M'agrada molt. Font d'informacio: Pagina web de la informació
El delta de l'Ebre
El Delta de l'Ebre es la zona mes humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2. Constitueix un dels habitàs aquàtics mes importants del Mediterrani Occidental.
L'equilibri entre la seva riquesa natural i l'explotació del home que consitueix un gran pes agrícola, no ha estat mai fàcil, per això, l'ant 1983 la Generalitat de Catalunya va crear el Parc natural del delta de l'Ebre, que ocupa les comarques del Montsià i del Baix Ebre.
 |
| El delta de l'ebre |
El Parc Natural del Delta de l'Ebre té una superfície total de 7.736 ha de les quals 3.979 corresponen a la comarca del Montsià (hemidelta dret) i 3.757 a la del Baix Ebre (hemidelta esquerre), Compren les llacunes de les 011es, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les penínsules de la Punta de la Banya (els Alfacs) i del Fangar, els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca.
El paisatge del delta té una forta personalitat que el fa únic a Catalunya, les terres totalment planes li donen ja un aspecte peculiar.
A la banda litoral es presenta un dels paisatges lacustres més atractius de la Mediterrània, grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres.
El riu Nil
 |
| Recorregut Nil |
El riu Nil es desbordava cada 3 mesos.
Els homes s'hi van instalar fa 8.000 anys. Després, sota les ordres dels faraons, van construir, monuments, ciutats... L'aigua dels Nils era la vida de egipte.
El riu Nil, és el riu mes gran d'Àfrica i el mes gran el món.
Neix a la ciutat de Burundi al llac Victoria fins a la seva desembocadura al mar mediterrani, amb una longitud de 6.671 Km.
En el seu recorregut travessa Uganda, Congo, Sudan, Etiòpia, i Egipte.
Te dos afluents principals el Nil Blanc i el Nil Blau.
 |
| El riu Nil |
| El Nil dona la vida a Egipte Les inundacions periòdiques de les terres d'Egipte per les aigües del Nil permetien els treballs agrícoles i l'obtenció de productes alimentaris i industrials.Gràcies al Nil, es podia pescar i caçar, anar d'un lloc a un altre de l'imperi o transportar mercaderies. Les aigües del Nil es van convertir en una gran via de comunicació entre país. Per poder intercanviar mercaderies... Deus i deeses Khnum era l'encarregat d'obrir les portes de les cavernes per fer créixer les aigües del Nil. Satis era la dona del déu Khnum, era l'encarregada de fer que l'aigua dels rius pugés, i la seva filla Anukis de baixar-les.
|
El riu Amazones
El riu Amazones es el riu mes gran del nostre planeta al igual que el Nil. Naix als andes del Perù concretament dels rius Marañon i Ucayali després entra a territori Colombia i desemboca a Brasil.
El primer Europeu a recòrrer el Amazones va ser Francisco de Orellana.
Té diversos noms depenent de per on passi. Té mes de 1.000 afluents, entre tots ocupen un 40 % del territori Sud-americà.
L'Amazones està repartit entre vuit països: Brasil, Colombia, Perù, Bolivia, Ecuador, Guyana, Venezuela, i la Guayana Francesa.
El descobriment
Va ser l'explorador español Francisco de Orellana el primer europeu a recorrer el riu Amazones l'any 1542. Va informar que la zona estava densament poblada. Molts d'aquets pobles van ser forçats a adaptar-se a una vida per fugir dels colonitzadors.
El nom que va rebre la selva el va ficar el descobridor español. Segons afirmava, el bosc era intrèpid i guerrer, com les Amazones de la mitologia grega.
El primer Europeu a recòrrer el Amazones va ser Francisco de Orellana.
Té diversos noms depenent de per on passi. Té mes de 1.000 afluents, entre tots ocupen un 40 % del territori Sud-americà.
L'Amazones està repartit entre vuit països: Brasil, Colombia, Perù, Bolivia, Ecuador, Guyana, Venezuela, i la Guayana Francesa.
El descobriment
Va ser l'explorador español Francisco de Orellana el primer europeu a recorrer el riu Amazones l'any 1542. Va informar que la zona estava densament poblada. Molts d'aquets pobles van ser forçats a adaptar-se a una vida per fugir dels colonitzadors.
El nom que va rebre la selva el va ficar el descobridor español. Segons afirmava, el bosc era intrèpid i guerrer, com les Amazones de la mitologia grega.
 |
| Riu Amazones |
 |
| Riu Amazones Font d'informació: el riu Amazones |
Riu Mississipi Principis de la música
El jazz es
un gènere nascut a finals del segle XIX als Estats Units, a No
va Orleans.
Gracies al riu Mississippi la música jazz es va
anar expandir per els Estats Units.
La música Jazz va sortir dels esclaus negres, que
creaven música per expressar els sentiments que tenien de rebuig de
la raça blanca. Es reunien en locals subterranis en els barris on vivien tots
els negres, i quan van començar a tindre els primers sous, van començar a
comprar-se instruments i a crear jazz.
A partir del jazz, van sortir moltes variacions de estils de
musica, dos dels mes coneguts van ser el pop i el rock
Exemples de cançons de la època (Rosetta Tharpe)
I'm gonna lay down my burden,
down by the riverside,
Down by the riverside,
Down by the riverside,
down by the riverside
I'm gonna lay down my burden,
I'm gonna lay down my burden,
down by the riverside,
I'm gonna study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I'm gonna study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna
study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna
study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna
study war no more
Well, I'm gonna put on my long white robe,
Well, I'm gonna put on my long white robe,
(Where?) down by
the riverside (Oh)
Down by the riverside, down by the riverside
I'm gonna put on my long white robe,
Down by the riverside, down by the riverside
I'm gonna put on my long white robe,
(Where?) down by the
riverside
I'm gonna study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I'm gonna study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna
study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna
study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna
study war no more
Well, I'm gonna lay down my sword and shield,
Well, I'm gonna lay down my sword and shield,
(Where?) down by
the riverside
Down by the riverside,
Down by the riverside,
down by the
riverside
I'm gonna lay down my sword and shield,
I'm gonna lay down my sword and shield,
(A-ha) down by the
riverside
I'm gonna study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I'm gonna study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna
study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna
study war no more
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna study war no more,
I ain't a gonna
study war no more
Down by the Riverside,
Down by the Riverside,
Down by the Riverside
El Danubi blau
El Danubi Blau es un vals que el va composar Johan Strauss per demanda del director de Wiener Männergesanguer Johan Von Herbeck, per el seu coral.
El dia 13 de febrer de 1867, el vals es va estrenar amb la direcció de Rudolf Weinburn a la Sala Diana, la orquestra va ser acompanyada per un coral.
El vals no va tindre molt d'èxit.
Quan el propi Strauss va dirigir en persona el vals, sense coral, en la Exposició Universal de París. I en aquell any va arribar al màxim èxit.
Es van fer un milió de exemplars per tot el món i varies versions.
Es considera una de les peces més populars de la música clàssica s'ha convertit en el 2n himne d'Austria.
En les bodes és tradicional ballar el vals, i el Danubi Blau, es la peça més utilitzada.
Danubio tan azul, tan bello y azul,
Font d'informació: http://www.youtube.com/watch?v=4FcTYF0OBSg,http://webspace.webring.com/people/uf/fouette/Mis-Idolos-Musicales/El-Danubio-de-Strauss.
Danubio tan azul, tan bello y azul,
a través del valle y el campo se desplaza hacia abajo aún,
Nuestra Viena te saluda, su cinta de plata,
une todas las tierras y la alegría del corazón
golpea la hermosa ribera.
Nuestra Viena te saluda, su cinta de plata,
une todas las tierras y la alegría del corazón
golpea la hermosa ribera.
Lejos del Bosque Negro
te apresuras hacia el el mar
dando bendición a todo.
Fluyes hacia el este
acogiendo a muchos hermanos
¡Imagen de unidad de todos los tiempos!
Antiguos castillos te ven desde lo alto,
y saludan desde lejos
y la montañas escarpadas
que resplandecen en la mañana,
se reflejan en la danza de tus olas.
te apresuras hacia el el mar
dando bendición a todo.
Fluyes hacia el este
acogiendo a muchos hermanos
¡Imagen de unidad de todos los tiempos!
Antiguos castillos te ven desde lo alto,
y saludan desde lejos
y la montañas escarpadas
que resplandecen en la mañana,
se reflejan en la danza de tus olas.
Las sirenas en el fondo,
susurran
lo que escuchas,
bajo el cielo azul.
El ruido de tu paso
es una canción de hace mucho tiempo
y los sonidos más brillantes
no siempre se los llevan.
susurran
lo que escuchas,
bajo el cielo azul.
El ruido de tu paso
es una canción de hace mucho tiempo
y los sonidos más brillantes
no siempre se los llevan.
¡Mantén tus olas en Viena,
que te ama tanto!
A donde quiera que vayas
¡No encontrarás otro lugar como Viena!
Aquí vierte de sus pulmones
la magia de deseos felices
y fiel, extiende el sentimiento germánico
sembrándolo a lo largo de sus aguas
(Lletra del vals)que te ama tanto!
A donde quiera que vayas
¡No encontrarás otro lugar como Viena!
Aquí vierte de sus pulmones
la magia de deseos felices
y fiel, extiende el sentimiento germánico
sembrándolo a lo largo de sus aguas
Font d'informació: http://www.youtube.com/watch?v=4FcTYF0OBSg,http://webspace.webring.com/people/uf/fouette/Mis-Idolos-Musicales/El-Danubio-de-Strauss.
