Imatges aigua domesticada
Fa 13 anys
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paula castillo. Mostrar tots els missatges
Sebastià Juan Arbó.
Biografía.
Novel · lista i biògraf espanyol. Tot just complia vuit anys quan la seva família es va traslladar a Amposta, ciutat agrícola en els marges de l'Ebre, on va romandre fins que, el 1927, quan va fixar la seva residència a Barcelona.
Les seves primeres obres Terres de l'Ebre (1931), Camins de la nit (1935) i Tino Costa (1946), escrites en català, són d'ambient rural i tenen per escenari les terres baixes de l'esmentat riu. La seva trama està brodada sobre els treballs, costums, tradicions i homes de la seva comarca.
La producció de Juan Arbó és molt diversa, a part de l'esmentat, l'han temptat altres manifestacions literàries, sense excloure el teatre.
A vegades, se li ha jutjat pel seu peculiar vocabulari, que a vegades, resulta una mica fastigós. D'altra banda no es deixa apart la seva humanitat a l'hora d'escriure, la seva tendresa o la bona importància que li dona als personatges.
Informació extreta de: Biografía.
Opinió personal.
L'obra que mes importància li podríem donar ara seria ''Terras de l'Ebre'', l'autor de San Carles de la Ràpita s'ha inspirat bastant en aquest riu donada la seva proximitat i l'encant que desprèn el riu Ebre.
 |
| Pinterest, Angie Illas |
Les seves primeres obres Terres de l'Ebre (1931), Camins de la nit (1935) i Tino Costa (1946), escrites en català, són d'ambient rural i tenen per escenari les terres baixes de l'esmentat riu. La seva trama està brodada sobre els treballs, costums, tradicions i homes de la seva comarca.
La producció de Juan Arbó és molt diversa, a part de l'esmentat, l'han temptat altres manifestacions literàries, sense excloure el teatre.
A vegades, se li ha jutjat pel seu peculiar vocabulari, que a vegades, resulta una mica fastigós. D'altra banda no es deixa apart la seva humanitat a l'hora d'escriure, la seva tendresa o la bona importància que li dona als personatges.
Informació extreta de: Biografía.
Opinió personal.
L'obra que mes importància li podríem donar ara seria ''Terras de l'Ebre'', l'autor de San Carles de la Ràpita s'ha inspirat bastant en aquest riu donada la seva proximitat i l'encant que desprèn el riu Ebre.
Camí de Sirga. Jesús Moncada.
Petita sinopsis.
La demolició de la casa de Llorenç Veriu és el primer signe ''visible'' de la destrucció del poble de Mequinensa. Els enderrocs succesius van acabant amb la vida del poble i de la gent, que ha de buidar les cases dels records atresorats durant tants anys. Cada personatge té la seva història personal, forma part de la història comuna del poble.
Personatges.
De fet, la protagonista és la gent, amb les seves vivències personals. Navegants, cupleteres, cafeters, minaires, burgesos... Ells i molt especialment els seus records són els que donen forma a aquest llibre que il·lustra perfectament el tema de conversa del programa: la nostàlgia.
Informació extreta de: Tv3
Autor.
Jesús Moncada Estruga va néixer a Mequinensa, Baix Cinca, l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005.
De ben jove va combinar l'afecció per narrar històries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstàncies diverses, va publicar tard.
La demolició de la casa de Llorenç Veriu és el primer signe ''visible'' de la destrucció del poble de Mequinensa. Els enderrocs succesius van acabant amb la vida del poble i de la gent, que ha de buidar les cases dels records atresorats durant tants anys. Cada personatge té la seva història personal, forma part de la història comuna del poble.
Personatges.
De fet, la protagonista és la gent, amb les seves vivències personals. Navegants, cupleteres, cafeters, minaires, burgesos... Ells i molt especialment els seus records són els que donen forma a aquest llibre que il·lustra perfectament el tema de conversa del programa: la nostàlgia.
Informació extreta de: Tv3
Autor.
Jesús Moncada Estruga va néixer a Mequinensa, Baix Cinca, l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005.
De ben jove va combinar l'afecció per narrar històries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstàncies diverses, va publicar tard.
Va estudiar a Saragossa i més tard es va instal·lar a Barcelona per dedicar-se a la literatura i la pintura, allí es va relacionar amb altres escriptors exiliats.
Li van donar el premi Joan Santamaria 1971, publicat per l'entitat organitzadora del premi, el 1973.
El 1997 va publicar la novel·la Estremida memòria, que va obtenir els premis Joan Crexells i el de la Crítica Serra d'Or, 1998. El 1999 va publicar un nou recull de narracions amb històries sorprenents, evocadores, humanes: Calaveres atònites, des dels ulls d'un jove advocat barceloní, que va a Mequinensa, a la dècada dels cinquanta, a ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau. Pel conjunt de la seva trajectòria literària va ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans (2000) i la Creu de Sant Jordi (
2001).
 |
| Pinterest, Rosalia Casas |
Informació extreta de: Jesús Moncada
Valoració personal.
En la meva opinió es un bon autor català per a mi ja que parla d'un riu que tinc molt aprop.
