Archive for de juny 2013

Fauna del Misisipi



En el Misisipi esta considerat com el 3r riu més llarg del món després del Amazones i el Nil. En aquest riu la fauna es característica, s’han instal·lat diferents espècies de mamífers però també hi ha rèptils com al·ligàtors i les tortugues al·ligàtors i amfibis.
-Els castors: són famosos per la seva frenètica activitat. Dediquen el seu talent a modificar el paisatge d'una manera inabastable per a la majoria d'animals. Quan troben llocs propicis, els castors caven els seus caus en les ribes de rius i llacs. Però també transformen hàbitats menys favorables mitjançant la construcció de preses. Roseguen i derroquen arbres amb les seves fortes dents i potents mandíbules.

-Les llúdrigues de riu: Construeix la seva llar en un cau prop de la riba, i pot prosperar en ecosistemes de rius, llacs, pantans o estuaris. Els estatges de les llúdrigues tenen nombrosos túnels, un dels quals sol permetre'ls entrar i sortir del agua.Para nedar, aquestes llúdrigues es propulsen amb les seves poderoses cues i flexionen els seus allargats cossos.

Al·ligàtors: Aquest rèptil és primordialment aquàtic. És capaç de caminar llargues distàncies sobre terra i córrer a considerable velocitat, però, la major part del temps el passa a l'aigua, o molt a prop d'ella quan decideix sortir a prendre banys de sol. Solen mesurar entre 3-4m i pesen entre 300-400Kg. S’alimenten de peixos crustacis, mamífers com els casors, les llúdrigues ...

Tortuga al·ligàtor : Aquesta tortuga es denomina així per la seva ferocitat, ja que es carnívora. Pot arribar al 80cm i als 100Kg. S’alimenta principalment de peixos, petits crustacis i ambfibis.


Tortuga al·ligàtor
Al·ligàtor
Font d'informació: http://www.nationalgeographic.com.es/

Opinió personal

El riu Misisipi te un paisatge molt curiós degur al seul modelatge i modificació a causa d'accions dels roedor com els castors.

Northen river


Rio del Norte 1900

Thomas Thomson (1827-1917) Pintor reconegut per la seva innovadora i Expressiva forma d'Pintar Paisatges salvatges. Thomson va contribuir a crear ONU Estil de pintura moderna amb una singular Canadenca identitat. Criat a una granja de Ontarto, Thomson va estudiar a una escola de negocis de Seattle abans de tornar a Toronto, en 1905 i treballar com a dibuixant publicitari. Va morir, ofegat al llac Canoe del parc Algonquin, va ser una mort tràgica i misteriosa.

Riu del nord és sense evocador paisatge de tardor de Thomson en el què ha captat la lluminosa bellesa de la Natura salvatge del nord d'Ontario. L'Atmosfera del Quadre és de quietud i Contemplació: s'han caigut la majoria dels fulls dels arbres i els refulgents tons tardor que no trigaran a desapareixer. Thomson no tractava d'oferir Una simple Representació visual de la Naturalesa, sinó de comunicar algoritmes del seu Esperit.



En aquest quadre mostra un plàcid tram fluvial del parc provincial Algonquin, una vasta àrea natural protegida que fascinava al pintor, que va visitar per primera vegada el 1912. Per aquell llavors, la dura bellesa del lloc no atreia a molta gent, però ell va trobar aquell paisatge summament inspirador i, a partir de 1914 va acampar allà cada primavera i cada tardor, treballant com a guarda forestal i fent fluids esbossos a l'oli sobre petits panells de fusta, sovint des de la seva canoa. Immers en la naturalesa observava i pintava els canviants patrons de la llum i el color a través de les estacions. En l'hivern de 1914 -1915 a la cabana de fusta que li servia d'estudi a Toronto, Thomson va pintar Rio del nord una obra evocadora i romàntica que combina la seva sensibilitat instintiva per al paisatge amb un marcat sentit del disseny i la composició.


Els vius colors i en la pinzellada àmplia tenen un gran efecte. Els vermells vibrants es barregen amb tocs de blau i malva, color que es troba també en les coníferes de la línia de l'horitzó. Les fosques siluetes dels arbres nus que s'estenen a la part alta de l'obra formen com un enreixat. A través de les branques es veu el fullatge en viu colorit que es troben més enllà i el malva de la línia de l'horitzó. Hi ha una delicada interacció entre el primer pla i el fons. La intricada traceria de les branques superiors dels arbres i les marcades verticals dels seus troncs emmarquen el cel del fons. La foscor de la fusta contrasta amb la lluminositat del cel, que presenta esquitxades de colors vius, sobretot de blaus i grocs. L'efecte és similar a una vidriera de colors. L'àmplia corba del riu s'estén des del primer pla al pla mitjà del quadre. El reflex dels arbres al aigua en calma perllonga i suavitza les seves verticals i contribueix a crear una sensació de profunda tranquil · litat.


Opinió: El quadre que reflexa un paisatge tranquil del riu fluvial de Algonquin Canada, transmet tranquil·litat amb el vius colors. Una diferencia de tons es pot veure fàcilment al mirar el quadre, les fosques siluetes de la part inferior del quadre contrasten amb el viu colorit de l'horitzó.
L'amplia corba del riu reflexa el blau del cel, crea profunditat i tranquil·litat. També es pot observar un fullatge vermell amb tons grogosos i marrons que representa el principi de la tardor, m'agrada en especial el quadre per el punt de vista que esta pintat, em recorda a la sortida de la foscor per començar a caminar cap a la llum, com si representes el final de una etapa dolenta.

Fon't d'informació:Northen river

Tradició i Esport

Tradició costum i esport

Descens del riu sella.

Historia: Tot va començar l’any 1929 quan dos excursionistes descendien el riu Piloña fins el Sella així va començar una tradició que cada any es descendeix el riu. Cada any hi ha la competició Deportiva internacional, així cada vegada que es celebra la tradició de descendí es fa juntament amb la competició.

Competidors i espectadors del descens

Tradició: S’ha declarat una festa popular de interès turístic. Es tracta de baixar el riu amb canoes o caiacs. Al acabar la baixada al riu es celebra una multitudinària romeria vestits amb roba regional i exòtic vestuari amb el típic trípode de cartró i la rama d'olivera al cap o al coll.

Gent celebrant la romeria

Font d'informació: 
1
2
3

Fauna del Nil

El riu Nil és el segon riu més llarg del món després de l’Amazones amb una llargada de 6.756Km. En aquest riu habiten monstruoses espècies de peixos i grans rèptils:

-El cocodril del Nil: Aquest gran rèptil te la fama de ser un brutal devorador d’homes ja que a l’any moren 200 persones que son devorades cruentament per aquest depredador. Aquest monstre de riu pot arribar a mesurar 6m i pesar 700Kg però solen mesurar entre 4-5m i pesar entre 200-300. Principalment s’alimenta de peixos però es capaç de d’ingerir qualsevol cosa ( aus, mamífers, humans...) .

-La Perca del Nil: Es un monstre aquàtic que originalment a estat una espècie exclusiva del Nil però als anys 60 algú la va introduir al Llac Victoria. Pot arribar als 2m i a pesar 200Kg. Aquest peix s’ha convertit en un problema en el Llac Victoria perquè es una espècie depredadora que acabat amb les espècies d’aquest llac.

-Peix tigre: Un voraç monstre de riu que mesura entre 1.20m i 1,50m pot arribar a pesar 50Kg. Tot i que no es de proporcions extremadament grans no tem als gegants cocodrils que vaguen les mateixes aigües ja que te 32dents afilades com navalles, inclús devora les cries dels grans rèptils.

Peix tigre
Font d'informació: 
http://www.nationalgeographic.es/animales/reptiles/nile-crocodile
                                http://www.vistaalmar.es/especies-marinas/general/1303-el-pez-tigre-goliat-come-cocodrilos-y-humanos.html

Opinió personal

D'aquest riu s'en pot aprofitar algunes de les espècies que hi habiten en ell com per exemple la perca del Nil.

Sebastià Juan Arbó.

Biografía.
Pinterest, Angie Illas
Novel · lista i biògraf espanyol. Tot just complia vuit anys quan la seva família es va traslladar a Amposta, ciutat agrícola en els marges de l'Ebre, on va romandre fins que, el 1927, quan va fixar la seva residència a Barcelona.
Les seves primeres obres Terres de l'Ebre (1931), Camins de la nit (1935) i Tino Costa (1946), escrites en català, són d'ambient rural i tenen per escenari les terres baixes de l'esmentat riu. La seva trama està brodada sobre els treballs, costums, tradicions i homes de la seva comarca.
La producció de Juan Arbó és molt diversa, a part de l'esmentat, l'han temptat altres manifestacions literàries, sense excloure el teatre.
A vegades, se li ha jutjat pel seu peculiar vocabulari, que a vegades, resulta una mica fastigós. D'altra banda no es deixa apart la seva humanitat a l'hora d'escriure, la seva tendresa o la bona importància que li dona als personatges.

Informació extreta de: Biografía.

Opinió personal.
L'obra que mes importància li podríem donar ara seria ''Terras de l'Ebre'', l'autor de San Carles de la Ràpita s'ha inspirat bastant en aquest riu donada la seva proximitat i l'encant que desprèn el riu Ebre.

Camí de Sirga. Jesús Moncada.

Petita sinopsis.

La demolició de la casa de Llorenç Veriu és el primer signe ''visible'' de la destrucció del poble de Mequinensa. Els enderrocs succesius van acabant amb la vida del poble i de la gent, que ha de buidar les cases dels records atresorats durant tants anys. Cada personatge té la seva història personal, forma part de la història comuna del poble.

Personatges.

De fet, la protagonista és la gent, amb les seves vivències personals. Navegants, cupleteres, cafeters, minaires, burgesos... Ells i molt especialment els seus records són els que donen forma a aquest llibre que il·lustra perfectament el tema de conversa del programa: la nostàlgia.

Informació extreta de: Tv3

Autor.
Jesús Moncada Estruga va néixer a Mequinensa, Baix Cinca, l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005.
De ben jove va combinar l'afecció per narrar històries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstàncies diverses, va publicar tard. 
Va estudiar a Saragossa i més tard es va instal·lar a Barcelona per dedicar-se a la literatura i la pintura, allí es va relacionar amb altres escriptors exiliats.
Li van donar el premi Joan Santamaria 1971, publicat per l'entitat organitzadora del premi, el 1973. 
El 1997 va publicar la novel·la Estremida memòria, que va obtenir els premis Joan Crexells i el de la Crítica Serra d'Or, 1998. El 1999 va publicar un nou recull de narracions amb històries sorprenents, evocadores, humanes: Calaveres atònites, des dels ulls d'un jove advocat barceloní, que va a Mequinensa, a la dècada dels cinquanta, a ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau. Pel conjunt de la seva trajectòria literària va ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans (2000) i la Creu de Sant Jordi (
Pinterest, Rosalia Casas
2001).
 

Informació extreta de: Jesús Moncada

Valoració personal.

En la meva opinió es un bon autor català per a mi ja que parla d'un riu que tinc molt aprop.


El quico el Cèlio, el noi i el unt de Ferreires


La tradició musical dels Països Catalans va estar a punt de desaparèixer però iniciatives com la del Grup de Folk, amb una breu però fructífera carrera a final dels seixanta, van ajudar a revifar-la. Vint anys després es crearia Tradicionàrius, que des d’aleshores treballa per mantenir viva una música que, desafortunadament, encara no ha sortit dels circuits minoritaris.

Els Quicos el cèlio i el noi de Ferreires
El Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreires són un grup folklore de les terres de l’Ebre. Va ser creat al 1992. Aquest grup es conegut amb tres components, el Quico el Cèlio (Artur Gaya), el Noi (Quique Pedret) i el Mut de Ferreires (Jordi Fusté). Actualment el grup l’integren tres persones més: Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer).
Aquest singular grup Tortosí ha fet una gran varietat d'espectacles i concerts al llarg de la seva trajectòria musical, de gran èxit pertot arreu gràcies a l'alta comicitat de la interpretació de les seves obres, combinada amb un alt compromís social i d'estima a la terra de l'Ebre.
Font d'informació: Generalitat de catalunya música tradicional.Discografia 

Oficis als rius

Oficis al riu

Hi ha molts oficis que tenen a veure amb el ambient del riu, com per exemple els relacionats amb la pesca, el manteniment de l’aigua, la flora del voltant, inclús, treballs d’aprofitament domèstic, etc.

Pescadors: Es dedicaven a pescar peix amb xarxes o canyes des de terra, antigament era mes normal la pesca de “autoconsum” però ara s’està comercialitzant el peix.

Pescadors
Barquers: Eres els pescadors que pescaven en xarxes sobre una embarcació.

Barquers

Raiers: Embarcacions formades per trams de troncs construïen per a transportar la fusta dels Pirineus a les terres planes del litoral, aprofitant el corrent dels rius. Els raiers eren els encarregats de conduir les embarcacions riu avall.

Raiers
Calafats: Eren els constructors de llaüts i altres embarcacions.

Calafats

Rentadores: Antigament no hi havia aigua corrent en les cases, així que les dones anaven al riu a rentar la roba, la majoria era la seva pròpia roba, però algunes dones rentaven la roba a les cases mes riques.

Dona rentan roba al riu

Valoració: Hi ha molts més oficis, aquí hem explicat els mes comuns i el mes coneguts, esta basat en les costums del Delta del Ebre, però a molts rius del món existeixen aquest costums.


Font d’informació.
1
2
3

Etimología.

Definicions.
Riu: Corrent natural d’aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l’aigua d’una conca de gran extensió o d’una vall de drenatge abundós, porta sempre aigua.


Delta: Formació sedimentària dipositada per un riu en el desguàs a la mar o en un llac, la qual sol presentar una part subaèria plana i baixa, de vegades triangular, solcada per un o diversos braços fluvials, i una part submergida formant un talús en progradació per les aportacions fluvials redistribuïdes per l’onatge, la marea, els corrents litorals i els vents. 


Informació extreta de: diccionari

Pinterest, Carrie McGann
Etimología.
Pinterest, Serindip Aka Christine


La paraula riu prové del llati ''rivus'' (rierol)

La paraula delta prové del gregc ''Delta'' = quarta lletra del alfabet

informació extreta de: etimologias

Diferents tipus d'arquitectura als rius i deltes

Anteriorment hem esmentat independentment com a arquitectura dels rius i deltes els ponts i els canals, ara esmentarem els elements arquitectònics restants:

SALINES

Definició: Indret el qual es beneficia de la sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra
Delta de l'Ebre
saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.

Procediments d’obtenció de sal:
-          Gemma: Es fon el mineral en forns rotatius a temperatura de 800ºC i se separen les impureses i es remogut constantment mentre cristal·litza cristalls grossos.
-          Salmorra: El procediment emprat per a aconseguir la sal de salmorres obtingudes en injectar aigua dolça al si de jaciments de sal gemma, i també, en alguns casos, per a obtenir-la d’aigües salades, consisteix a eliminar les impureses per mètodes químics i a evaporar posteriorment l’aigua.
-          Aigües Salades: En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat.

Conclusió: Aquest indret sol trobar-se vora el mar i a Catalunya trobem com a principals les del Delta de l’Ebre.

PISCIFACTORIES

Definició: Establiment o conjunt d’instal·lacions on es practica la piscicultura, és a dir, la cria i desenvolupament de peixos a fi de comercialitzar-los o d’emprar-los en repoblaments.

Principals piscifactories de Catalunya

Piscifactoria de Bagà



Conclusió: A Catalunya podem trobar moltes piscifactories que es troben normalment a la vora de rius i mars, és a dir,

CENTRALS HIDRAULIQUES
Definició: Central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua (energia hidràulica) en energia elèctrica.

Parts de la central hidràulica:
-      
         - Circuït elèctric:

o   obra de presa
o   entrada d’aigua al canal
o   canal d’alimentació
o   cambra d’aigua
o    conducció forçada
o   canal de sortida d’aigua

-         - La central elèctrica.

Conclusió:  Les centrals hidràuliques són un tipus de central que necessita una pressa per tal d’utilitzar l’energia del salt d’aigua però es una energia mitjanament neta i ajuda al medi ambient.

PRESSES I EMBASSAMENTS

Pantà de Siurana
Definició: Definim com a pressa un obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc, per desviar l’aigua o detenir-la per tal de fer-la arribar a un lloc determinat o per tal de regular-ne el cabal, embassar-la, crear un saltant per a aprofitar-ne l’energia, etc i definim embassament com un sector de terreny impermeable i planer, recobert per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses que es sol utilitzar per recollir l’aigua de la pluja i utilitzar-la per un poble.

A la província de Tarragona trobem com a pantans o embassaments principals el Pantà de Siurana i el de Riudecanyes, no obstant no són molt coneguts a escala nacional.


Conclusió: Les presses han permès a moltes ciutats estalviar gran quantitat d’aigua tot i que el cost territorial i constructiu d’una pressa es molt elevat. Però normalment quan es construeix una pressa també s’afegeix  més d’una turbina que proporciona electricitat al municipi.

Cocodril

Cocodril
Fitxa tècnica:
Títol original: Crocodile
Any: 2000
Durada: 93 min.
País:  ESTATS UNITS
Director: Tobe Hooper
Guió: Jace Anderson, Adam Gierasch,
Michael D. Weiss (Història: Boaz Davidson)
Música: Serge Colbert
Fotografia: Eliot Rockett
Repartiment:
Mark McLachlan ...Brady Turner
Caitlin Martin ...Claire
Chris Solari...Duncan McKay
D.W. Reiser ...Kit
Julie Mintz ...Annabelle
Rhett Wilkins...Foster (as Rhett Jordan)
Greg Wayne ...Hubs
Productora: Nu Image Films / Flat Dog Corporació
Gènere: Thriller. Terror

Argument:

Un grup de nois i noies van a passar uns dies de vacances a un llac a bord d'un vaixell per divertir-se. No obstant això, alguna cosa inesperada alterarà els seus plans. Uns caçadors furtius destrueixen un niu d'ous, sense saber que són les cries d'un monstruós cocodril. La criatura, a la recerca de venjança, emprèn una sèrie de despietats atacs contra tot el que es troba al seu pas, inclosos aquest grup de nois i noies.
Relació amb els rius i valoració: Tant per arribar al llac com a l’hora de fugir d’allí ho fan a través d’un riu, el qual te diferents trams complicats que dificulten el viatge als protagonistes.

Conclusió i Opinió personal: No he vist la pel·lícula però per la época que va ser rodada els gràfics són de molta qualitat i l'argument sembla interessant.

Font d’informació:FilmaffinityIMDb.

Tràiler:

El rio Ganges

De tots els rius del subcontinent indi, el Ganges, per cultura i tradició, és el més significatiu. Flueix per les planes gangáticas del nord de l'Índia cap a Bangla Desh, des del seu naixement en els Himalayas occidentals, a la regió política índia de Uttarakhand. Culmina un llarg viatge de 2.510 quilòmetres fins arribar al delta de Sundarbans, a la badia de Bengala. Durant molt temps ha estat considerat un riu sagrat pels hindús, i ha estat objecte de culte, entès com una encarnació de la deessa Ganga. També ha estat important històricament: moltes antigues capitals provincials o imperials (com Pataliputra, Kannauj, Kara, Allahabad, Murshidabad o Calcuta) van ser edificades en els seus bancs. El Ganges i els seus rius afluents reguen una conca d'un milió de quilòmetres quadrats que serveix com a base alimentària a milions de persones, amb una de les majors densitats de població del món.
El riu Ganges

El rio Ganges
Curs. La font del Ganges està en els Himalayas, a la zona geogràfica del petit estat d'Uttarakhand, al nord de l'Índia. Està format al seu inici per molts corrents i confluències de fonts, tot i que els rierols més importants són el Alaknanda, el Nandakini, el Pindar, el Mandakini i el Bhagirathi. Aquest últim és la veritable font: neix als peus de la glacera Gangotri, a una alçada de 3.892 metres.Després de fluir 200 quilòmetres per estretes valls de l'Himàlaia, el Ganges desemboca a la plana gangática a l'altura de la ciutat de pelegrinatge de Haridwar. Allà, un pantà desvia part de les seves aigües al canal del Ganges, que irriga la regió del Doab, a l'estat indi d'Uttar Pradesh. El Ganges, que fins aquell moment viatja cap al sud-oest, dóna un gir i es dirigeix ​​rumb sud-est, per les planes del nord de l'Índia.

El riu Ganges

Significat religiós. Situada als bancs del riu Ganges, la ciutat de Varanasi està considerada per alguns com la més sagrada de l'hinduisme i hi ha qui escampa en les seves aigües les cendres dels éssers estimats morts. El Ganges és esmentat pel Rig Veda, la més primerenca de les escriptures hindús. Apareix en el Nadistuti sukta (Rig Veda 10.75), que llista els rius des de l'est a l'oest. Hi ha una altra referència a la paraula "Ganga" (RV 6.45.31) en el text, però no està clar si es refereix al riu.Alguns hindús creuen a més que la vida està incompleta si no es banyen al Ganges almenys una vegada a la vida. Moltes famílies hindús mantenen una urna d'aigua del Ganges al seu habitatge. Això es fa perquè dóna prestigi mantenir a casa aigua del sagrat Ganges, de manera que si algú mor, pugui beure una mica d'aquesta aigua.

Contaminació i ecologia. El riu Ganges ha estat considerat un dels més bruts del món. Les aigües del riu comencen a patir contaminació des de la font.En seu discórrer per àrees densament poblades, el Ganges pateix la contaminació humana-bacteriològica, fecal-, pel que el consum de les seves aigües presenta un alt risc d'infeccions.
Font d'informació: Riu Ganges

El riu Amazones

El riu Amazones té el major caudal i la major allargada del món, está situat a Sud-americà, conté una quinta part de l’aigual dolça del planeta. La conca del Amazones és també la conca hidrogràfica de major superfície del planeta, la qual sustenta la selva amazònica.
Riu Amazones

Recorregut: recorre el continent de oest a est. Des de Perú fins a la costa atlàntica de Brasil.

Recorregut Riu Amazones

Religió: En les amazones hi ha moltes tribus, moltes descobertes i altres que no tenen cap comunicació amb la resta del món.  El riu amazones es el mes llarg del món però també conte una selva, la selva amazònica que en la selva es on mes tribus indígenes hi ha. Cada tribu te unes creences i costums.


youtube


Font d'informació.

Fauna del riu Amazones



Actualment l’Amazones es el riu més llarg del món La vida en el riu és espectacular, hi ha una gran varietat de especies. També és el riu més perillós del mon per la gran quantitat d’espècies perilloses: Ferotges jaguars que recorren les ribes de l’Amazones, una gran quantitat de mosquits que transmeten moltes malalties mortals, Anacondes: serps que arriben als 11 metres i poden arribar al 90kg capaces d’ofegar a un home en tan sols 2 minuts y altres serps que el seu verí et mata en només 3 segons, granotes de punta de fletxa que secreten una substància extremadament verinosa, caimans de 4 metres, ratpenats, grups de piranyes capaces de devorar una vaca sencera en 2 minuts, el Candiru: un peix paràsit d’entre només 6-22 cm que s’alimenta de la sang d’altres peixos i que si un humà o mamífer gran s’aventura al riu, s’introdueix per la uretra o per la vagina per tal d’entrar al cos i xuclar la sang tot això juntament amb misteriosos peixos que neden pel fons del amazones que arriben al 4m i pesen 150kg.
Anaconda de l'Amazones


Cocodril de l'Amazones
Granota de punta de fletxa
Piranya
Font d'informació:
http://www.blogcurioso.com/los-animales-del-rio-amazonas/



Opinió personal

El riu Amazones es una font de biodiversitat i alhora es el riu més perillos del món amb les espècies més mortíferes. Es el lloc ideal perque els biòlegs experts en animals estudiessin els milers d'espècies que hi abunden en aquesta zona.

El salto del Rhin en Schaffhausen

El riu Rhin
Autor: Joseph M. William Turner
Fecha: 1806
Museo: Museo de Boston
Material: Oleo sobre lienzo.
Comentari:
En 1802 Turner viatja per Suïssa i França, utilitzant els paisatges que va contemplar durant el seu recorregut per fer quadres posteriors. El Salt del Rhin va ser un dels treballs més compromesos que va realitzar després d'aquest periple ja que, quan va ser exposat, la crítica va comentar que "el color semblava haver estat produït per sorra i guix". També se li atribuïen la indefinició dels contorns, l'absència de fidelitat respecte a la naturalesa i l'indegut ús del color. I és que Turner, per aquests anys inicials del segle XIX, està experimentant la utilització de colors blancs en el cel i l'aigua per atorgar major lluminositat als colors clars. Això ho podem apreciar en aquesta excel · lent imatge en què el blanc de l'aigua i del cel fan que l'escena de primer pla sigui més lluminosa. Precisament, aquesta escena està realitzada amb una minuciositat que contrasta amb la indefinició dels plans posteriors en què el mestre britànic aconsegueix crear l'efecte atmosfèric que tant admirava.

Conclusio personal: El quadre transmeteix força en la caiguda del riu, la cascada i utilitza un colors foscos.M'agrada molt. Font d'informacio: Pagina web de la informació

Riu Groc

El riu Groc o Huang He, és el segon riu més llarg de la Xina i el sisè més llarg del món, amb una longitud de 5.464 quilòmetres.

Riu groc
Recorregut: Té el seu origen en les muntanyes de Bayan Har, a la província de Qinghai, a la part occidental de la Xina, i flueix a el seu curs travessa nou províncies fins a desembocar al mar de Bohai.


Creences:  El riu Groc està considerat com el bressol de la civilització xinesa, ja que la seva conca és on es desenvoluparen les antigues civilitzacions de la Xina i fou la regió més pròspera de l'antiguitat xinesa. Però les freqüents inundacions, sovint devastadores, degut en gran part a la elevada llera del riu, també ha fet que rebés els noms poc envejables del "dolor de la Xina" i el "flagell dels fills de Han".


Conca del riu Groc
Font D'informació: Rogebcn.es

Paraules claus en diferents idiomes.


Anglès
Alemany
Francès
Italià
Gallec
Euskera
Rus
Romanès
Portuguès
Riu
river
Fluss
rivière
fiume
Río
barre
река
Râu
Rio
Delta
River Delta
Flussdelta
Delta
Delta fluviale
Delta
Delta
делъта

Deltă

Delta

Aigua en diferents idiomes
www.photaki.es

Valoració personal: Aquesta entrada explica les diferents maneres de dir les paraules que tractem al nostre treball, alguns més coneguts com l'anglès i el francès, i altres menys coneguts com l'euskera o el romanès.

- Copyright © Rius i Deltes - Skyblue - Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -