Imatges aigua domesticada
Fa 10 anys
Fauna del Misisipi
En el Misisipi esta considerat com el 3r riu més llarg del món després del Amazones i el Nil. En aquest riu la fauna es característica, s’han instal·lat diferents espècies de mamífers però també hi ha rèptils com al·ligàtors i les tortugues al·ligàtors i amfibis.
-Els castors: són famosos per la seva frenètica activitat. Dediquen el seu talent a modificar el paisatge d'una manera inabastable per a la majoria d'animals. Quan troben llocs propicis, els castors caven els seus caus en les ribes de rius i llacs. Però també transformen hàbitats menys favorables mitjançant la construcció de preses. Roseguen i derroquen arbres amb les seves fortes dents i potents mandíbules.
-Les llúdrigues de riu: Construeix la seva llar en un cau prop de la riba, i pot prosperar en ecosistemes de rius, llacs, pantans o estuaris. Els estatges de les llúdrigues tenen nombrosos túnels, un dels quals sol permetre'ls entrar i sortir del agua.Para nedar, aquestes llúdrigues es propulsen amb les seves poderoses cues i flexionen els seus allargats cossos.
Al·ligàtors: Aquest rèptil és primordialment aquàtic. És capaç de caminar llargues distàncies sobre terra i córrer a considerable velocitat, però, la major part del temps el passa a l'aigua, o molt a prop d'ella quan decideix sortir a prendre banys de sol. Solen mesurar entre 3-4m i pesen entre 300-400Kg. S’alimenten de peixos crustacis, mamífers com els casors, les llúdrigues ...
Tortuga al·ligàtor : Aquesta tortuga es denomina així per la seva ferocitat, ja que es carnívora. Pot arribar al 80cm i als 100Kg. S’alimenta principalment de peixos, petits crustacis i ambfibis.
 |
| Tortuga al·ligàtor |
 |
| Al·ligàtor |
Opinió personal
El riu Misisipi te un paisatge molt curiós degur al seul modelatge i modificació a causa d'accions dels roedor com els castors.
Northen river
 |
| Rio del Norte 1900 |
Thomas Thomson (1827-1917) Pintor reconegut per la seva innovadora i Expressiva forma d'Pintar Paisatges salvatges. Thomson va contribuir a crear ONU Estil de pintura moderna amb una singular Canadenca identitat. Criat a una granja de Ontarto, Thomson va estudiar a una escola de negocis de Seattle abans de tornar a Toronto, en 1905 i treballar com a dibuixant publicitari. Va morir, ofegat al llac Canoe del parc Algonquin, va ser una mort tràgica i misteriosa.
Riu del nord és sense evocador paisatge de tardor de Thomson en el què ha captat la lluminosa bellesa de la Natura salvatge del nord d'Ontario. L'Atmosfera del Quadre és de quietud i Contemplació: s'han caigut la majoria dels fulls dels arbres i els refulgents tons tardor que no trigaran a desapareixer. Thomson no tractava d'oferir Una simple Representació visual de la Naturalesa, sinó de comunicar algoritmes del seu Esperit.
En aquest quadre mostra un plàcid tram fluvial del parc provincial Algonquin, una vasta àrea natural protegida que fascinava al pintor, que va visitar per primera vegada el 1912. Per aquell llavors, la dura bellesa del lloc no atreia a molta gent, però ell va trobar aquell paisatge summament inspirador i, a partir de 1914 va acampar allà cada primavera i cada tardor, treballant com a guarda forestal i fent fluids esbossos a l'oli sobre petits panells de fusta, sovint des de la seva canoa. Immers en la naturalesa observava i pintava els canviants patrons de la llum i el color a través de les estacions. En l'hivern de 1914 -1915 a la cabana de fusta que li servia d'estudi a Toronto, Thomson va pintar Rio del nord una obra evocadora i romàntica que combina la seva sensibilitat instintiva per al paisatge amb un marcat sentit del disseny i la composició.
Els vius colors i en la pinzellada àmplia tenen un gran efecte. Els vermells vibrants es barregen amb tocs de blau i malva, color que es troba també en les coníferes de la línia de l'horitzó. Les fosques siluetes dels arbres nus que s'estenen a la part alta de l'obra formen com un enreixat. A través de les branques es veu el fullatge en viu colorit que es troben més enllà i el malva de la línia de l'horitzó. Hi ha una delicada interacció entre el primer pla i el fons. La intricada traceria de les branques superiors dels arbres i les marcades verticals dels seus troncs emmarquen el cel del fons. La foscor de la fusta contrasta amb la lluminositat del cel, que presenta esquitxades de colors vius, sobretot de blaus i grocs. L'efecte és similar a una vidriera de colors. L'àmplia corba del riu s'estén des del primer pla al pla mitjà del quadre. El reflex dels arbres al aigua en calma perllonga i suavitza les seves verticals i contribueix a crear una sensació de profunda tranquil · litat.
Riu del nord és sense evocador paisatge de tardor de Thomson en el què ha captat la lluminosa bellesa de la Natura salvatge del nord d'Ontario. L'Atmosfera del Quadre és de quietud i Contemplació: s'han caigut la majoria dels fulls dels arbres i els refulgents tons tardor que no trigaran a desapareixer. Thomson no tractava d'oferir Una simple Representació visual de la Naturalesa, sinó de comunicar algoritmes del seu Esperit.
En aquest quadre mostra un plàcid tram fluvial del parc provincial Algonquin, una vasta àrea natural protegida que fascinava al pintor, que va visitar per primera vegada el 1912. Per aquell llavors, la dura bellesa del lloc no atreia a molta gent, però ell va trobar aquell paisatge summament inspirador i, a partir de 1914 va acampar allà cada primavera i cada tardor, treballant com a guarda forestal i fent fluids esbossos a l'oli sobre petits panells de fusta, sovint des de la seva canoa. Immers en la naturalesa observava i pintava els canviants patrons de la llum i el color a través de les estacions. En l'hivern de 1914 -1915 a la cabana de fusta que li servia d'estudi a Toronto, Thomson va pintar Rio del nord una obra evocadora i romàntica que combina la seva sensibilitat instintiva per al paisatge amb un marcat sentit del disseny i la composició.
Els vius colors i en la pinzellada àmplia tenen un gran efecte. Els vermells vibrants es barregen amb tocs de blau i malva, color que es troba també en les coníferes de la línia de l'horitzó. Les fosques siluetes dels arbres nus que s'estenen a la part alta de l'obra formen com un enreixat. A través de les branques es veu el fullatge en viu colorit que es troben més enllà i el malva de la línia de l'horitzó. Hi ha una delicada interacció entre el primer pla i el fons. La intricada traceria de les branques superiors dels arbres i les marcades verticals dels seus troncs emmarquen el cel del fons. La foscor de la fusta contrasta amb la lluminositat del cel, que presenta esquitxades de colors vius, sobretot de blaus i grocs. L'efecte és similar a una vidriera de colors. L'àmplia corba del riu s'estén des del primer pla al pla mitjà del quadre. El reflex dels arbres al aigua en calma perllonga i suavitza les seves verticals i contribueix a crear una sensació de profunda tranquil · litat.
Opinió: El quadre que reflexa un paisatge tranquil del riu fluvial de Algonquin Canada, transmet tranquil·litat amb el vius colors. Una diferencia de tons es pot veure fàcilment al mirar el quadre, les fosques siluetes de la part inferior del quadre contrasten amb el viu colorit de l'horitzó.
L'amplia corba del riu reflexa el blau del cel, crea profunditat i tranquil·litat. També es pot observar un fullatge vermell amb tons grogosos i marrons que representa el principi de la tardor, m'agrada en especial el quadre per el punt de vista que esta pintat, em recorda a la sortida de la foscor per començar a caminar cap a la llum, com si representes el final de una etapa dolenta.
Fon't d'informació:Northen river
Tradició i Esport
Tradició
costum i esport
Descens del riu sella.
Historia: Tot va començar l’any 1929 quan
dos excursionistes descendien el riu Piloña fins el Sella així va començar una tradició
que cada any es descendeix el riu. Cada any hi ha la competició Deportiva internacional,
així cada vegada que es celebra la tradició de descendí es fa juntament amb la
competició.
 |
| Competidors i espectadors del descens |
Tradició: S’ha declarat una festa
popular de interès turístic. Es tracta de baixar el riu amb canoes o caiacs. Al
acabar la baixada al riu es celebra una multitudinària romeria vestits amb roba
regional i exòtic vestuari amb el
típic trípode de cartró i la rama d'olivera al cap o al coll.
 |
| Gent celebrant la romeria |
Font d'informació:
Fauna del Nil
El riu Nil és el segon riu més llarg del món
després de l’Amazones amb una llargada de 6.756Km. En aquest riu habiten
monstruoses espècies de peixos i grans rèptils:
-El cocodril del Nil: Aquest gran rèptil te
la fama de ser un brutal devorador d’homes ja que a l’any moren 200 persones
que son devorades cruentament per aquest depredador. Aquest monstre de riu pot
arribar a mesurar 6m i pesar 700Kg però solen mesurar entre 4-5m i pesar entre
200-300. Principalment s’alimenta de peixos però es capaç de d’ingerir qualsevol
cosa ( aus, mamífers, humans...) .
-La Perca del Nil: Es un monstre aquàtic que
originalment a estat una espècie exclusiva del Nil però als anys 60 algú la va
introduir al Llac Victoria. Pot arribar als 2m i a pesar 200Kg. Aquest peix s’ha
convertit en un problema en el Llac Victoria perquè es una espècie depredadora
que acabat amb les espècies d’aquest llac.
 |
| Peix tigre |
http://www.vistaalmar.es/especies-marinas/general/1303-el-pez-tigre-goliat-come-cocodrilos-y-humanos.html
Opinió personal
D'aquest riu s'en pot aprofitar algunes de les espècies que hi habiten en ell com per exemple la perca del Nil.
Sebastià Juan Arbó.
Biografía.
Novel · lista i biògraf espanyol. Tot just complia vuit anys quan la seva família es va traslladar a Amposta, ciutat agrícola en els marges de l'Ebre, on va romandre fins que, el 1927, quan va fixar la seva residència a Barcelona.
Les seves primeres obres Terres de l'Ebre (1931), Camins de la nit (1935) i Tino Costa (1946), escrites en català, són d'ambient rural i tenen per escenari les terres baixes de l'esmentat riu. La seva trama està brodada sobre els treballs, costums, tradicions i homes de la seva comarca.
La producció de Juan Arbó és molt diversa, a part de l'esmentat, l'han temptat altres manifestacions literàries, sense excloure el teatre.
A vegades, se li ha jutjat pel seu peculiar vocabulari, que a vegades, resulta una mica fastigós. D'altra banda no es deixa apart la seva humanitat a l'hora d'escriure, la seva tendresa o la bona importància que li dona als personatges.
Informació extreta de: Biografía.
Opinió personal.
L'obra que mes importància li podríem donar ara seria ''Terras de l'Ebre'', l'autor de San Carles de la Ràpita s'ha inspirat bastant en aquest riu donada la seva proximitat i l'encant que desprèn el riu Ebre.
 |
| Pinterest, Angie Illas |
Les seves primeres obres Terres de l'Ebre (1931), Camins de la nit (1935) i Tino Costa (1946), escrites en català, són d'ambient rural i tenen per escenari les terres baixes de l'esmentat riu. La seva trama està brodada sobre els treballs, costums, tradicions i homes de la seva comarca.
La producció de Juan Arbó és molt diversa, a part de l'esmentat, l'han temptat altres manifestacions literàries, sense excloure el teatre.
A vegades, se li ha jutjat pel seu peculiar vocabulari, que a vegades, resulta una mica fastigós. D'altra banda no es deixa apart la seva humanitat a l'hora d'escriure, la seva tendresa o la bona importància que li dona als personatges.
Informació extreta de: Biografía.
Opinió personal.
L'obra que mes importància li podríem donar ara seria ''Terras de l'Ebre'', l'autor de San Carles de la Ràpita s'ha inspirat bastant en aquest riu donada la seva proximitat i l'encant que desprèn el riu Ebre.
Camí de Sirga. Jesús Moncada.
Petita sinopsis.
La demolició de la casa de Llorenç Veriu és el primer signe ''visible'' de la destrucció del poble de Mequinensa. Els enderrocs succesius van acabant amb la vida del poble i de la gent, que ha de buidar les cases dels records atresorats durant tants anys. Cada personatge té la seva història personal, forma part de la història comuna del poble.
Personatges.
De fet, la protagonista és la gent, amb les seves vivències personals. Navegants, cupleteres, cafeters, minaires, burgesos... Ells i molt especialment els seus records són els que donen forma a aquest llibre que il·lustra perfectament el tema de conversa del programa: la nostàlgia.
Informació extreta de: Tv3
Autor.
Jesús Moncada Estruga va néixer a Mequinensa, Baix Cinca, l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005.
De ben jove va combinar l'afecció per narrar històries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstàncies diverses, va publicar tard.
La demolició de la casa de Llorenç Veriu és el primer signe ''visible'' de la destrucció del poble de Mequinensa. Els enderrocs succesius van acabant amb la vida del poble i de la gent, que ha de buidar les cases dels records atresorats durant tants anys. Cada personatge té la seva història personal, forma part de la història comuna del poble.
Personatges.
De fet, la protagonista és la gent, amb les seves vivències personals. Navegants, cupleteres, cafeters, minaires, burgesos... Ells i molt especialment els seus records són els que donen forma a aquest llibre que il·lustra perfectament el tema de conversa del programa: la nostàlgia.
Informació extreta de: Tv3
Autor.
Jesús Moncada Estruga va néixer a Mequinensa, Baix Cinca, l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005.
De ben jove va combinar l'afecció per narrar històries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstàncies diverses, va publicar tard.
Va estudiar a Saragossa i més tard es va instal·lar a Barcelona per dedicar-se a la literatura i la pintura, allí es va relacionar amb altres escriptors exiliats.
Li van donar el premi Joan Santamaria 1971, publicat per l'entitat organitzadora del premi, el 1973.
El 1997 va publicar la novel·la Estremida memòria, que va obtenir els premis Joan Crexells i el de la Crítica Serra d'Or, 1998. El 1999 va publicar un nou recull de narracions amb històries sorprenents, evocadores, humanes: Calaveres atònites, des dels ulls d'un jove advocat barceloní, que va a Mequinensa, a la dècada dels cinquanta, a ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau. Pel conjunt de la seva trajectòria literària va ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans (2000) i la Creu de Sant Jordi (
2001).
 |
| Pinterest, Rosalia Casas |
Informació extreta de: Jesús Moncada
Valoració personal.
En la meva opinió es un bon autor català per a mi ja que parla d'un riu que tinc molt aprop.
